Qui som?

Ricard Carles (Veu principal i guitarra)

Exigent - És l’home de les mil cares, disposat a fer tots els papers de l’auca, tot i que dalt de l’escenari el trobareu a la veu principal, la guitarra i coreografies diverses de difícil execució.

- Quin és l’ingredient màgic de la teva ratafia?
La ratafia conté un munt d’ingredients essencials per dotar-la d’aquestes tan preuades propietats remeieres. Sens dubte, però, l’ingredient més màgic i més ben guardat de la meva ratafia és el mateix que el de la rumba catalana: fer-la amb molt d’amor.

- Creus que la vostra música fa feliç a molta gent?
La raó fonamental és que ens faci feliç allò que sentim a la pròpia pell. En el meu cas és descaradament així, moltes coses m’aporten felicitat a la vida però res ho fa com la música. Penso que és un tarannà comú en els Terratombats i entenc que això s’acaba reflectint en la nostra música. La música, a part d’escoltar-la, cal sentir-la.

Marc Poch (Calaix i bateria)

Enginyós - El seu domini no és limita als seus estris habituals, la bateria i el calaix, sinó també a l’art d’improvisar, en el qual sovint ofereix versos sovint pujats de to, sempre disposat a convidar alguna noia a dalt de l’escenari.

- T’agrada endinsar-te a la lleneguera?
És una de les meves grans passions. Trobar-ne una i saber que serà tota per tu…és una sensació inigualable. Sempre segueixo el mateix patró quan l’he trobada… La miro atentament per no deixar-me cap tros per pentinar, hi poso la mà poc a poc, per no danyar res, i quan la vaig a agafar, només somio en l’hora de menjar-la.

- Quin és el secret per perdre la vergonya i fer uns garrotins?
Envoltar-se de bons amics, de bon ambient i esperar que l’acompanyament musical i la tornada típica del garrotín comencin a sonar. Això però, no vol dir quedar callat, sinó tenir la voluntat d’intervenir sense por a equivocar-se. Com la vida mateixa. És qüestió de temps, pràctica i voluntat. Una tarda avorrida pot esdevenir una nit mooolt llarga!

Albert Ferrés (Baix)

Termòmetre – Sense fer masses estridències i amb una situació secundària, la seva és tasca clau. A través del seu baix, porta la batuta i s’encarrega de controlar que el públic estigui pel què ha d’estar.

- Estàs tocat del bolet?
Noooooooo, tant de bo… El que tinc tocat és tota la resta. El bolet el tinc en perfectes condicions!

- Què en penses dels urbanites?
Penso…. mmmm… que de ben segur se’ls en refot el que jo pensi d’ells!

Carles Carpio (Guitarra)

Virtuós - Els seus dits corren com el vent. La guitarra és la seva passió i en ella hi aboca tot el seu art. També és capaç de descol•locar a qualsevol amb les seves ironies, sols aptes per a cervells privilegiats.

- Quina lliçó donaries als guiris?
Tot depèn de si es tracta d’un guiri o d’una guiri, per allò de les formes, ja sabeu. A ells els hi ensenyaria a tocar rumba catalana. A elles els hi tocaria algunes rumbetes.

- Què prefereixes, Cuba o Catalunya?
Aquesta és una pregunta compromesa. M’estimo Catalunya, la meva família i jo hem nascut i vivim aquí. No m’importaria viure a Cuba i gaudir del clima tropical, l’ambient i la cultura d’on sens dubte tenim molt a aprendre. Però la terra on hem ha nascut és única i tothom al final sempre tira cap a les arrels.

Guillem Farrés (Percussió)

Descarat - Debutant en la formació, és un dels nous ‘fitxatges d’hivern’ de la formació. En poc temps, ja s’ha guanyat la titularitat. Els percussió i la ballaruca  són el seu terreny.

- Un lloc ideal per gaudir de la revetlla de sant Joan?
A la platja d’Igualada al costat d’una foguera tot cremant el que em desespera.

- Amb la companyia de qui voltaries amunt i avall?
Amunt amb qui em brindi un somriure i avall amb el pare noel!

Pau Sabaté (Veus)

Trempat - Domina a la perfecció l’art de les segones veus, els coros i les palmes. Imprescindible en el control de la situació, és la cara amable i simpàtica del grup.

- Quina rumba ballaries ben arrambat?
La millor de les virtuts de la rumba és que pots ballar-la amb distancies molt diferents. Això sí, tant sols té un secret: remenar el cul. Bé, si són dos els culs que remenen, i ho fan junts, millor!

- Quin és el teu somni per guanyar demà?
Ui, ui, ui, que ens posem romanticots! El meu somni és viure en una terra on les persones siguin justes, honestes i cooperatives. Una terra on no existeixin diferències entre dones i homes. Una terra on ens puguem expressar amb la nostre llengua sense demanar permís a ningú. Una terra lliure i tropical!

Oriol ‘Yumitus’ Aluja (Piano)

Incisiu - La rumba gitana és la seva passió i és l’encarregat de donar als temes del grup aquesta pinzellada tan arrelada. El teclat i els coros agitanats, però també l’esquella, són les seves armes.

- Què et fa perdre bous i esquelles?
Per començar, només dir que ja fot temps que he perdut tant els bous com les esquelles, ja que he viscut moltes situacions irrepetibles que m’han fet perdre les reserves (d’esquelles i bous). Però una cosa que em fa tornar boig és passejar pel bosc buscant bolets tot fent palmes rumberes, jo tot sol, tot espantant i foragitant els ocellets del seu niu.

- Quina cançó et fa moure amb sabor i gràcia?
De cançons n’hi ha moltes que puguin fer moure a la gent amb sabor i gràcia, però jo movent-me… sóc més aviat insípid i amargantejo una mica. Per cançons, però, “Sabor de Gràcia” ( m’ho heu posat en safata…); per mi, els millors rumberos que existeixen actualment! Una cançó que m’agrada molt es titula “Sinelas Capoeira” del seu últim cd “sabor pa’ rato”. Qui sap si no acabaré per terres brasileres perquè m’ensenyin a remenar els malucs…

Raimon Marimon (Trompeta i veus)

Incansable - Mai perd la bufera per a la seva trompeta, i encara té temps per als coros, les palmes o per a l’esquella. Hàbil com pocs, el Ros de Plaça és incombustible, tant que fins i tot s’atreveix de tant en tant amb les caramelles.

- T’agraden els petons amb all i oli?
Doncs tot depèn de qui me’ls faci, però si trobes la persona indicada m’agraden amb all i oli, romesco o el que convingui!

- Et molesta el so de l´esquellot?
No, de fet m’agrada molt. És un instrument imprescindible per la rumba catalana, però depèn de qui el toca … eh Mestre Cirera!

Albert Cirera (Saxo tenor)

Mestre - Rere un posat entre tímid i seriós, s’hi amaga el saxo tenor i coros del grup. Dalt de l’escenari, però, es transforma per oferir el millor de sí mateix.

- Tu ets de mitjons blancs?
Home, a mi m’agraden més de rombos de colors, o ralles…ara algú ha vist mai un guiri
amb set vetes i mitjons blancs? Seria fantàstic!

- Què prefereixes un plat de bolets o una calçotada?
Una truita de fredolics és el millor que hi ha, ara, gaudir d’una bona calçotada amb els pitets ben plens de salsa és meravellós.

Arnau Pons (Percussió)

Exiliat - Amb ell, l’espectacle està assegurat. Ritme en estat pur per tocar, cantar, ballar i el que faci falta…. per gaudir d’una festa sense aturador.

- Què et provoquen els aires de primavera?
Alguns dirien que els aires de primavera els hi provoquen al•lèrgies pel pol•len i aquestes coses… A mi, com que m’agraden les herbes i el pol•len, diria que aquests aires em provoquen una grata sensació de benestar i riures d’aquells de fluixera.

- La rumba catalana és com un orgasme?
Jo diria que mentre es toca (o es balla) rumba catalana, l’ànima s’allunya del cos, alçant-se uns dos metres per sobre del cap, de tal manera que més que un orgasme l’anomenaria una sexycatarsi-musical que et permet explorar lúcidament la pista de ball.