Mira’m a la cara

Mentre cau la nit i dorm la ciutat que no té memòria
penso somrient, ara és moment de canviar la història
baixo al carrer convençut perquè avui és el dia
de dir-te oportú que estic boig per tu, sento alegria

Però al bar he arribat, i t’has abraçat, amb aquell idiota
i allí m’he quedat tot palplantat, un altra derrota
sempre et vull parlar i per dissimular et gires d’esquena
i ja no puc més suportar l’estrès que em fa aquesta pena

La mala sort sé que acabarà
tinc el secret per fer-te somiar
per això quan et trobi
vull fer-te ballar
una rumba agafats de la mà

Passes pel costat i ni m’has mirat, una altra vegada
no t’has atrevit perquè el malparit et té segrestada
ara ja sé que poder és voler i et faig un somriure
temptaré la sort i jugaré fort, vull que siguis lliure

Ell s’ha despistat l’hora ja arribat de la meva proesa
t’agafo de la mà per portar-te enllà sense timidesa
la pista de ball, ningú perd detall quan entrem a escena
cossos arrambats, ens mirem callats i ara sé que ets meva

Mira’m a la cara, és el destí
Besa’m com tu saps, fes-ho per mi

Lletra: Joan Domingo
Música: Ricard Carles
Arranjaments: Terratombats

Hi intervenen: Marc Poch (calaix), Arnau Pons (percussió), Carles Carpio (guitarra), Ricard Carles (veu principal i guitarra), Oriol Aluja (piano), Albert Ferrés (baix) Raimon Marimon (trompeta i veus), Albert Cirera (saxo tenor), Eric Herrera (trombó).